François Marty és el president del grup Chênelet, una empresa que combina inserció amb habitatge social i ecològic, que es financia amb estalvi solidari. Està revolucionant el model d’habitatge a França.

El personatge:
François Marty va viure una escolaritat difícil a la banlieue de París. Als 17 anys es va incorporar a una comunitat de monjos als Alps. Allà va aprendre l’ofici de camioner, i també la organització comunitària, la solidaritat i l’amor a la feina. I va descobrir l’ecologia. Una experiència que va marcar la seva vida.
Va treballar un temps com a camioner, fins que va aterrar a la regió nord de França, on va crear una comunitat amb ex-presidiaris, refugiats i persones excloses en general. Va crear una serradora, que es va especialitzar en la producció de palets.  M. Mulliez, fundador del grup Alcampo, va recomanar a François Marty que es formés en gestió empresarial i el va becar per l’HEC, una prestigiosa Business School. Això el va permetre, més endavant, d’accedir a gabinets ministerials i participar a la redacció de la Llei sobre les SCIC (Societats Cooperatives d’Interès Col·lectiu). Als anys 90, François va començar a reflexionar sobre cóm garantir l’habitatge als seus empleats, i va començar la construcció de les primeres cases. Havia de ser cases dignes, confortables, ecològiques.
Així va néixer el Grup Chenelet, que es dedica a la construcció d’habitatge social, ecològic y sostenible. El Grup Chenelet està estructurat sobre el concepte de “mutualitat solidària”, “no per què és virtuós, sinó per què té sentit”, segons el seu fundador. I el concepte de “solidaritat” el porta al punt que, a Chenelet, les dones amb fills petits, per exemple, treballen a mitja jornada però cobren com si treballessin a jornada completa. “Això és la solidaritat”, diu Marty. Com ho és, “compartir les experiències amb altres emprenedors”, que és el que va fer fa unes setmanes a Barcelona.

L’habitatge social:
Segons François Marty, quan es dissenya habitatge social, es pensa en les parets sense preocupar-se prou per les funcionalitats o necessitats de les persones que l’ocuparan. Per això, a Chenelet, treballen amb tres grups de reflexió: Un grup de dones, que reflexiona sobre les necessitats “reals” de les persones que hi viuran, un grup d’arquitectes, que dissenyen les solucions, i un grup d’enginyers, que pensen models constructius que permetin que les activitats les pugui realitzar una ma d’obra no qualificada.
Els habitatges que construeix es troben a zones rurals o centres urbans; es tracta d’edificis petits, de fins a tres habitatges, sovint aprofitant “espais” morts entre altres immobles. “Així es soluciona el problema de la integració”, els habitatges no estan a zones apartades, convertint-se en guetos. Aconsegueix solars dels ajuntaments, que els cedeixen l’ús a Chenelet durant 99 anys.
Els habitatges que construeix Chenelet es fan amb materials naturals i, sobre, tot, local. El cost és un 25% més car que el de l’habitatge social tradicional, però guanya en eficiència energètica (amb un bon aïllament). “Qui construeix habitatge social sovint intenta rebaixar els costos de construcció, així doncs la qualitat acostuma a ser molt baixa i això te un elevat cost per la societat (violència, problemes socials, etc). Al final, ser solidari resulta més econòmic”, conclou François Marty.