Laia Oto fa una crònica de la trobada de diferents actors de l’emprenedoria i la innovació social amb Carles Campuzano (CiU). Aquesta xerrada forma part d’una sèrie d'”esmorzars-col·loqui” que organitza UpSocial amb diferents representants polítics, amb motiu de les properes eleccions generals, el 20 de novembre.   

Amb economies en fase de creixement lent o negatiu i amb demandes socials en gran augment, els grans reptes econòmics, socials i ambientals requerits avui, més que mai, són d’innovació social. I si bé existeix un consens entre administracions públiques, societat civil i sector privat en la necessitat d’innovar per resoldre els problemes complexes als que ens enfrontem, els obstacles a la innovació social persisteixen i molt sovint la fan inviable.

Amb aquesta premissa, l’UpSocial, una comunitat d’emprenedors socials, va convidar el dimecres 9 de novembre a Carles Campuzano, candidat de CiU a les properes eleccions generals del 20N, a debatre mesures per promoure la innovació social a la propera legislatura amb els seus membres i altres persones involucrades en la promoció de l’emprenedoria social.

En Carles Campuzano va iniciar el debat afirmant que “estem obligats a repensar-nos, el repte és que els nostres fills visquin diferent i per tant el discurs d’innovació social és part d’aquest nou replantejament” i va presentar algunes de les propostes de CiU de suport a l’emprenedoria i a l’acció social per a les properes eleccions del 20N:

  • Bonificacions en les cotitzacions socials i exempcions fiscals pels emprenedors en els dos primers anys;
  • Bonificacions per a inversors de proximitat (business angels) com a sistema per finançar la inversió necessària per posar en marxa o expandir empreses;
  • Creació de Fons d’inversió en start up i empreses de nova creació;
  • Promoure la inclusió en els programes educatius d’assignatures per promocionar l’auto-ocupació i la creació d’empreses;
  • Reformar la llei de mecenatge per fer que els primers 150 € donats a una fundació o associació beneficiària de la llei, siguin deduïbles en un 100% de l’IRPF, i incrementar les deduccions de les persones físiques del 25% al 65% i de les persones jurídiques del 35% al 55%.

En Narcís Vives, de la Fundació Itinerarium i emprenedor d’Ashoka, va suggerir que l’enfocament en l’educació per promoure l’emprenedoria no ha de basar-se en un procés de transmissió sinó en la pràctica, en incentivar els alumnes a emprendre ja a l’escola, a fer-ho i no simplement escoltar-ho. Va posar l’accent sobre innovacions que es promouen des de Catalunya com per exemple l’aprenetatge-servei.

En Jean Claude Rodríguez-Ferrera, de Comunitats Auto-Finançades i també emprenedor d’Ashoka, va suggerir, juntament amb altres participants, que la clau per trobar solucions als reptes que ens enfrontem podria ser la ‘importació’ d’innovacions provades a altres països i que es podrien replicar aquí. En aquest sentit, va apuntar que moltes solucions d’urgència que es plantegen actualment són, a la llarga, contraproduents. Va il·lustrar el punt amb la proposta de reformar el sistema de presons a Catalunya, que s’hauria d’orientar a convertir-les en espais de teràpia i re-educació centrades en la re-inserció, en lloc de fer més presons.

Maravillas Rojo, responsable del programa d’emprenedoria social de la Generalitat de Catalunya, va suggerir dedicar un percentatge de la inversió dels plans de pensions a inversions d’impacte social per tal de fer una redistribució més solidaria de l’estalvi.

Carmen Salcedo, de la Fundació Itinerarium, va proposar democratitzar la innovació social, fent arribar el missatge a escoles, universitats i altres espais on la gent pugui descobrir alternatives que funcionen per fer front a la problemàtica social del país.

Altres intervencions van tractar d’agilitzar els processos legislatius i gestions burocràtiques de l’administració, les avaluacions de les polítiques públiques, o la necessitat d’augmentar l’èmfasi en investigació/acció en temes socials.

Finalment, en Miquel de Paladella, d’1x1microcredit, ha resumit les propostes fetes per un grup d’emprenedors i d’impulsors de la innovació social als partits polítics, emfatitzant que:

  • els fons d’I+D a Espanya han de ser accessibles a iniciatives d’I+D social provant sobretot d’importar/replicar solucions provades amb èxit a altres països;
  • els incentius fiscals per inversors en emprenedors proposats no seran suficients per atraure inversors cap a projectes d’innovació social, ja que aquests proposen rendibilitats massa baixes per ser atractives. Es requereix unes bonificacions fiscals més potents per apropar la demanda de finançament en impacte social a la oferta.
  • existeixen innovacions en el marc legal de les empreses socials al Regne Unit, a Califòrnia i a França que valdria la pena estudiar i provar de replicar per tenir una figura legal més adequada;
  • la compra pública hauria d’incorporar criteris i clàusules que valoressin tant el valor econòmic de les propostes competitives i els costos, com també el valor social generat.

En Carles Campuzano va proposar trobar-se de nou amb alguns representants del grup després de les eleccions del 20N per treballar més concretament aquests temes.

Laia Oto és emprenedora social, co-fundadora d’ 1×1 microcrèdit i membre de l’UpSocial.